L’1 d’octubre de 2017 es va produir una mobilització política, pacífica, festiva, alegre, una mobilització històrica i exemplar. Més de dos milions de ciutadans i ciutadanes es van sentir cridats a mobilitzar-se, 12.325 veïns i veïnes de Castelldefels, i que en acte de revolta, van plantar cara a la força repressora de l’estat, i davant l’immobilisme i la inoperància del govern del PP, incapaç de donar una resposta política a l’àmplia majoria que, fa un any i encara ara, està convençuda que l’única via de solució a la crisi territorial de l’estat és exercir el dret a decidir.

L’1 d’octubre va ser una demostració de la força i de la capacitat d’organització de molta gent que va ser contestada amb una violència policial injustificada, que va mostrar la pitjor cara d’un estat sord i impotent, incapaç de gestionar i de donar una sortida democràtica a un conflicte polític.

Moltes persones de Movem Castelldefels van tenir una participació activa a la jornada, tant les que tenen l’opinió que és possible trobar solució al conflicte polític que viu Catalunya dins d’un Estat federal com les que tenen la certesa que l’única solució possible és la independència de Catalunya. A Movem Castelldefels, també hi va haver companys i companyes que no van participar de la jornada perquè no s’hi van sentir interpel·lades. I és que Movem Castelldefels és un moviment polític i social d’esquerres on conflueixen persones diverses i plurals, i amb visions diferents entorn la qüestió nacional, però que compartim valors polítics d’esquerres i un projecte per Castelldefels amb visions diverses.  Un moviment polític i social plural en el qual el debat i el consens entre tots els punts de vista fa possible que puguem trobar-nos en un mateix espai. El punt d’intersecció entre les diferents sensibilitats presents a Movem, respecte la resolució de la situació que viu Catalunya els últims anys, és l’exercici del dret a decidir.

La pluralitat de Movem és un reflex de la pluralitat social i política de Catalunya i és imprescindible que la decisió sobre el futur polític de Catalunya, la reconstrucció d’un sol poble, parteixi del reconeixement tant d’aquesta pluralitat com de la necessitat de dialogar sense condicions prèvies. Els partidaris de la independència han d’assumir que no és possible fer un referèndum sobre el futur polític de Catalunya sense que sigui acordat amb l’Estat; els partidaris de l’autonomisme han d’entendre que el marc constitucional ha quedat obsolet ja que no dóna sortida a les contradiccions que planteja el conflicte entre Catalunya i Espanya.

L’1 d’octubre de 2017 va ser una jornada protagonitzada per persones diverses i plurals que va fer emergir a la superfície la voluntat, d’una banda, però sobretot la necessitat d’exercir el dret a decidir. Tot i així, no va ser un referèndum d’autodeterminació ja que no hi va haver les condicions democràtiques necessàries perquè fos considerat com a tal: la repressió i el joc brut per part del govern del PP, a més de la inhibició d’amples sectors de la societat que no es van sentir convocats són els dos factors que van determinar que aquella mobilització es pugui considerar un referèndum.

Un any després, el terreny de joc ha canviat. El govern del PP va caure gràcies a la col·laboració i l’entesa entre les forces polítiques que van prioritzar la necessitat de fer fora del govern un partit que s’ha demostrat que és una màquina de corrupció a totes llums. Aquest esperit d’entesa ha obert la porta a trobar una solució dialogada i consensuada que impulsi el desbloqueig de la situació.

L’empresonament dels vuit càrrecs polítics i dels Jordis, i el processament de milers de càrrecs electes i treballadors públics no es pot normalitzar i no es podrà trobar una solució al conflicte fins que no es repari. Haver convertit un problema polític en un problema judicial va ser la pitjor decisió que va prendre el govern del PP, que va passar de l’immobilisme als tribunals sense ni tan sols explorar una solució política. I els tribunals van abonar-s’hi sense cap rubor i amb acarnissament.

Ni l’obstinació en considerar que de l’1 d’octubre emana un mandat democràtic ni l’obstinació en mantenir un debat de naturalesa política des de l’òptica jurídica contribueixen a sortir de l’atzucac. Però sabem que hi ha molta gent que vol construir el futur en llibertat per fer avançar Catalunya socialment i nacional. Posem-nos-hi!