Per què s’ha trencat l’acord de govern?

El passat 8 de juny, l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, ens retirava les responsabilitats de govern als regidors de Movem En Comú Podem, materialitzant així la seva decisió de trencar l’acord de govern que havíem signat fa un any. El motiu d’aquesta ruptura, com heu pogut llegir a les xarxes i a la premsa, és la decisió de l’alcaldessa de retirar-nos les competències d’Habitatge, Serveis Socials i Comerç i repartir-les entre el PSC, ERC i JxCat de forma absolutament unilateral. Una decisió que no compartim en el fons però sobretot en les formes, ja que en comptes d’utilitzar el diàleg i la negociació es va optar per una forma de fer política basada en la imposició i l’autoritarisme, com ja venia practicant durant el darrer any.

Sou moltes les persones que aquestes setmanes, en persona o a les xarxes, m’heu preguntat per aquesta situació. Com pot ser que es trenqui un pacte només un any després d’haver-lo signat? Com és que l’alcaldessa opta per un govern en minoria en un moment tan delicat? La resposta, tan senzilla com dura, és la següent: Maria Miranda va signar fa un any un acord de govern que no es creia i amb el qual no estava conforme i, un cop investida alcaldessa, s’ha vist amb la força suficient per trencar-lo.

Convé recordar que després de les eleccions municipals si cap força ha aconseguit majoria absoluta, els partits hem de seure a negociar qui serà l’alcalde, quins seran els socis de govern i quines carteres portarà cada formació. Si no hi ha acord, governa la llista més votada, que a Castelldefels tristament va ser el PP. És per això que durant les negociacions del juny del 2019, el PSC va seure a negociar amb Movem-ECP i ERC i, fruit d’aquells acords, la nostra organització va assumir responsabilitats tan importants com Urbanisme i Obres, Esports, Habitatge o Serveis Socials.

Un cop Maria Miranda va ser investida alcaldessa gràcies a aquest pacte de govern, l’alcaldessa ja no tenia la necessitat d’arribar a més acords amb nosaltres, ni tan sols a complir el que havíem signat, tal i com ha passat. Perquè sabia que l’única forma de reprovar-la pels seus incompliments seria que nosaltres donéssim l’alcaldia al PP, cosa que sap que per principis no farem. Ara que l’alcaldessa ha trencat l’acord de govern, ja pot fer el que abans aquest li impedia: que el seu partit gestionés les àrees que més li interessaven i, de passada, governar sense una formació exigent i nítidament d’esquerres, com la nostra.

Tot plegat és, sense dubte, una mala notícia per a les esquerres, i per descomptat que hem de fer autocrítica i prendre nota. Encara que ens hagués agradat continuar transformant Castelldefels des de dins del govern, també és cert que la nostra ciutat guanya una força a l’oposició que fiscalitzarà el govern de Maria Miranda. A partir d’ara, serem la veu sense complexos dels que defensen que la sortida a aquesta pandèmia no pot deixar ningú enrere, i dels que no volen tornar a una “normalitat” plena de precarietat, contaminació i discriminació. Ara som més útils per construir el nou Castelldefels que desitgem: un Castelldefels per a tothom.