Del bloqueig a l’esperança

No cada dia tens la sort de viure en primera persona un dia històric. El passat 8 de gener vaig ser testimoni directe de com el Congrés donava llum verda al primer govern de coalició de la història recent d’Espanya. Per fi posàvem punt final a mesos i mesos de bloqueig polític i vèiem que era possible el que feia temps que repetíem: que existeix una majoria favorable a un govern progressista que treballi al servei de la gent comuna.

Encara que no ho sembli, ara comença la feina més difícil. Ara toca treballar cada dia des del govern per demostrar que es poden posar al centre de la política les necessitats reals de la gent. Farà falta escoltar les propostes i crítiques del carrer, negociar, cedir i tirar endavant projectes que beneficiïn a la majoria. I és que cada mes governant serà un mes guanyat a la intolerància i al retrocés.

Mentre arreu del món creix el totalitarisme i els discursos de la por, a casa nostra la ciutadania ens ha donat l’oportunitat de fer front als reptes econòmics i socials de la globalització des d’una perspectiva solidària, feminista i justa amb els més vulnerables. No la desaprofitem. Perquè la millor manera de frenar les consignes racistes és reforçant el nostre estat de benestar i el millor mecanisme per combatre els negacionistes del canvi climàtic i la violència masclista és fent polítiques valentes i amb resultats quantificables.

A Castelldefels estem d’enhorabona. Els governs de coalició i els aires de canvi que van arribar al nostre ajuntament fa més de quatre anys s’estenen arreu. Finalment tenim uns interlocutors a l’Estat que es prenen seriosament el municipalisme i els problemes que arrosseguem les ciutats. Aquest govern de coalició serà clau per desencallar qüestions que afecten i molt els nostres veïns i veïnes. Parlo de temes com la regulació dels lloguers, la millora de les nostres estacions ferroviàries, la lluita contra la ludopatia –sobretot entre els més joves–, el paper de la universitat al nostre territori o la inclusió del dentista a la sanitat pública. Ja hem recuperat la il·lusió i l’esperança, ara toca començar a recuperar els nostres drets.