L’escola presencial ha de ser una prioritat

A pocs dies perquè comenci el curs escolar, encara no coneixem com l’Ajuntament de Castelldefels garantirà el bon funcionament de les cases d’infants i dels centres educatius de la ciutat. El govern en minoria pot prendre nota de la feina que estan fent Barcelona o El Prat, que porten temps treballant els plans per la tornada a les escoles amb la comunitat educativa perquè famílies i criatures puguin gaudir i tenir garantit el curs amb la nova normalitat. Han treballat mesures com la desinfecció de tots els centres educatius, garantir la distància de seguretat als accessos de les escoles, senyalitzant millor els entorns dels centres i adequant les voreres quan calgui. També s’ha posat a disposició de les escoles que ho necessitin biblioteques, centres cívics, parcs i places perquè els nens i nenes tinguin més espai on estudiar i també on jugar a l’hora del pati. Tenen a disposició material informàtic per garantir el seguiment de les classes en cas de confinament. I el més important, han incrementat el personal educatiu amb la finalitat de rebaixar les ràtios en les escoles bressol, han posat a disposició treballadors municipals per gestionar millor les entrades i sortides de tots els centres educatius. I a Castelldefels, de moment, a dues setmanes d’iniciar el curs escolar, res de res. 

Tampoc la Generalitat ha fet els deures i començarà el curs amb algunes assignatures suspeses: seguim sense un pla de lluita contra la bretxa digital, ni d’acompanyament a l’escolaritat, i tampoc s’estan destinant els més de 360 milions d’euros que s’han rebut per part de l’Estat per adaptar les escoles a la nova realitat, com per exemple, per reduir les ràtios de tots els cursos, demanda històrica de la comunitat educativa, que en aquest context pren molta més importància.  El personal docent contractat és insuficient i, encara que es deixaran la pell per tirar el curs endavant, la seva vocació té un límit i no poden estar sempre traient les castanyes del foc a una conselleria incompetent.

L’escola ha de ser presencial perquè és l’única manera de garantir el dret a l’educació de totes les criatures (també de les que no tenen accés a un portàtil o una bona connexió a internet) i perquè sense escoles no hi ha igualtat d’oportunitats i tampoc hi ha conciliació. Les famílies i la gent del carrer ho tenen clar, ara toca que les administracions actuïn en conseqüència.

Una nova època, en molts sentits

Tornem a trobar-nos i després de 5 mesos des de l’últim número d’El Castell són moltes les coses que han canviat. Una pandèmia ha trastocat les nostres vides. Hem hagut d’acomiadar familiars i amistats, i ho hem hagut de fer sense l’escalf de la nostra gent. Hem après de la nostra fragilitat, però també de la nostra fortalesa per sortir endavant.

Hem maleït els governs de les retallades i hem aplaudit a tants herois i heroïnes que treballen en primera línia, no sempre en condicions dignes. Hem après a treballar des de casa o amb mascareta, però també hem patit les dificultats de la conciliació. I ara estem patint les greus conseqüències econòmiques de tot plegat, en forma d’acomiadaments, reduccions de jornada o comerços que han d’abaixar la persiana. 

I enmig d’aquestes vicissituds, a Castelldefels no tothom ha estat a l’altura. En moments d’unir esforços i fer realitat allò que tant repetim de la importància del diàleg i l’acord, l’alcaldessa ha decidit que no feia falta. Maria Miranda va optar per trencar el govern que l’havia fet alcaldessa i fer fora del govern a Movem En Comú Podem. Dos mesos després, quan veiem que els contagis continuen i el govern no impulsa una sola mesura per protegir els veïns i les veïnes, ningú ens negarà que ara més que mai fa falta un govern estable i amb majoria. Malauradament, l’actitud autoritària de Miranda la va empényer a trencar un acord en el pitjor moment, optant per un govern en minoria format pel PSC, ERC i Junts. 

Tenim un govern que no governa i que té la ciutat paralitzada. L’alcaldessa es limita a fer visites als comerços per fer-se la foto, però en aquests dos mesos no ha sigut capaç de portar ni un sol projecte als plens municipals. Mentrestant, els companys i companyes de Movem En Comú Podem continuarem fent una oposició responsable i propositiva, però també impugnant totes aquelles actuacions que no considerem adequades pel bé de la ciutat.

Defensarem des del carrer i l’Ajuntament el Castelldefels per a tothom que hem estat construint aquests 5 anys des del govern. Un Castelldefels que lluiti per garantir el dret a l’habitatge, construint els pisos socials en els que estàvem treballant. Un Castelldefels més verd i que cuidi els nostres espais naturals com la platja o l’Olla del Rei, fent realitat el full de ruta que havíem dissenyat de la mà de les plataformes ecologistes. Un Castelldefels que lluiti contra l’atur amb una perspectiva innovadora, amb projectes com el que treballàvem en l’àmbit del Parc Mediterrani de la Tecnologia. I una ciutat amb una bona qualitat de vida, on aviat cristal·litzin projectes com el 3r CAP, l’urbanització de Bellamar, els equipaments de l’eix històric, les obres de l’avinguda dels Banys o la nova C-245. Una ciutat, en definitiva, on tothom pugui ser feliç i on no es deixi ningú enrere.

Per què s’ha trencat l’acord de govern?

El passat 8 de juny, l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, ens retirava les responsabilitats de govern als regidors de Movem En Comú Podem, materialitzant així la seva decisió de trencar l’acord de govern que havíem signat fa un any. El motiu d’aquesta ruptura, com heu pogut llegir a les xarxes i a la premsa, és la decisió de l’alcaldessa de retirar-nos les competències d’Habitatge, Serveis Socials i Comerç i repartir-les entre el PSC, ERC i JxCat de forma absolutament unilateral. Una decisió que no compartim en el fons però sobretot en les formes, ja que en comptes d’utilitzar el diàleg i la negociació es va optar per una forma de fer política basada en la imposició i l’autoritarisme, com ja venia practicant durant el darrer any.

Sou moltes les persones que aquestes setmanes, en persona o a les xarxes, m’heu preguntat per aquesta situació. Com pot ser que es trenqui un pacte només un any després d’haver-lo signat? Com és que l’alcaldessa opta per un govern en minoria en un moment tan delicat? La resposta, tan senzilla com dura, és la següent: Maria Miranda va signar fa un any un acord de govern que no es creia i amb el qual no estava conforme i, un cop investida alcaldessa, s’ha vist amb la força suficient per trencar-lo.

Convé recordar que després de les eleccions municipals si cap força ha aconseguit majoria absoluta, els partits hem de seure a negociar qui serà l’alcalde, quins seran els socis de govern i quines carteres portarà cada formació. Si no hi ha acord, governa la llista més votada, que a Castelldefels tristament va ser el PP. És per això que durant les negociacions del juny del 2019, el PSC va seure a negociar amb Movem-ECP i ERC i, fruit d’aquells acords, la nostra organització va assumir responsabilitats tan importants com Urbanisme i Obres, Esports, Habitatge o Serveis Socials.

Un cop Maria Miranda va ser investida alcaldessa gràcies a aquest pacte de govern, l’alcaldessa ja no tenia la necessitat d’arribar a més acords amb nosaltres, ni tan sols a complir el que havíem signat, tal i com ha passat. Perquè sabia que l’única forma de reprovar-la pels seus incompliments seria que nosaltres donéssim l’alcaldia al PP, cosa que sap que per principis no farem. Ara que l’alcaldessa ha trencat l’acord de govern, ja pot fer el que abans aquest li impedia: que el seu partit gestionés les àrees que més li interessaven i, de passada, governar sense una formació exigent i nítidament d’esquerres, com la nostra.

Tot plegat és, sense dubte, una mala notícia per a les esquerres, i per descomptat que hem de fer autocrítica i prendre nota. Encara que ens hagués agradat continuar transformant Castelldefels des de dins del govern, també és cert que la nostra ciutat guanya una força a l’oposició que fiscalitzarà el govern de Maria Miranda. A partir d’ara, serem la veu sense complexos dels que defensen que la sortida a aquesta pandèmia no pot deixar ningú enrere, i dels que no volen tornar a una “normalitat” plena de precarietat, contaminació i discriminació. Ara som més útils per construir el nou Castelldefels que desitgem: un Castelldefels per a tothom.

Un canvi d’època

Estem vivint una situació excepcional. La pandèmia ha desencadenat una crisi sanitària, social i econòmica que ens ha obligat a prendre mesures excepcionals. Els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, hem estat una peça clau per garantir el confinament, aconseguir que tothom tingui les seves necessitats més bàsiques cobertes i canalitzar l’allau de solidaritat que hem viscut.

Alguns auguren una època de canvis per adaptar-nos a una nova normalitat. A mi m’agrada afirmar que estem en un Canvi d’Època. Em nego a acceptar la realitat anterior com una realitat a restaurar. Perquè una societat on hi ha precarietat, les desigualtats creixen i l’emergència climàtica s’agreuja no pot ser normal. Ara tenim una oportunitat per repensar i reconstruir la nostra societat.

Cada dia sentim el patiment dels treballadors i treballadores a l’espera de cobrar els ERTOs, de les dificultats que passen els nostres comerciants, restauradors o  autònoms i hem vist com les llistes d’atenció dels serveis socials s’han disparat. Davant això, ara és el moment d’una reconstrucció econòmica, social i sostenible. Cal enfortir el teixit econòmic i social de la ciutat, reforçar els nostres sistemes de salut i de cures, avançar cap a la transformació digital de l’economia i polítiques valentes per afrontar l’emergència climàtica –aprofitant les aliances amb la UPC i els centres de recerca. I tot plegat, sense oblidar la conciliació i el paper dels infants, del jovent i de la nostra gent gran. Cal repensar la ciutat, i això implica també pacificar els espais públics i guanyar espai per als vianants i la bicicleta.

Hem de plantejar un nou començament per a Castelldefels i fer-ho mitjançant el diàleg, el consens, l’acord i el compromís de tothom. Unes eines imprescindibles per al canvi, que com segur que heu sabut, no s’han tingut en compte per preservar l’acord de govern al nostre Ajuntament, provocant la sortida de Movem En Comú Podem del govern després que l’alcaldessa decidís trencar l’acord de govern de forma unilateral. 

Això marca també un canvi d’època per a nosaltres, sense aferrar-nos a les nostres cadires, però sense oblidar qui som i per què som aquí. Amb la responsabilitat de saber trobar l’espai des d’on poder ser més útils per a la ciutadania a cada moment. Per això continuarem treballant en les nostres prioritats, i les de 4.330 veïns i veïnes que van confiar en nosaltres. Seguim!

Som les dones

Les nostres àvies, les nostres mares, fins i tot les nostres germanes grans, han hagut de suportar l’insuportable poder masclista. Han hagut d’aguantar estoicament que les accions masclistes quedessin impunes.

Però alguna cosa està canviant. Fa poc coneixíem la condemna a presó per a Harvey Weinstein, el depredador sexual de la indústria del cinema. No fa tant, era inimaginable que un subjecte així arribés a ser condemnat. És cert, va ser Hollywood que va acabar de provocar que s’encengués la metxa  i el moviment #MeToo va ser el detonant perfecte perquè milions de dones de tot el món sortíssim al carrer.

Tanmateix, la lluita de les dones ve de lluny i anirà més lluny encara. Les dones sortim cada 8 de març per reivindicar que volem els mateixos drets i els mateixos deures. Que estem fartes de la bretxa salarial. Que les feines de casa i la cura dels menuts i la nostra gent gran són cosa de tothom. Que cal feminitzar la societat de debò. No és possible construir un món més just i més sostenible si no posem com a prioritat el benestar de les persones i la cura del planeta.

A Castelldefels, els anys de polítiques progressistes ens fan ser una ciutat amb moltes eines per fer front al masclisme amb l’empoderament de les dones. Tenim l’Espai Montserrat Roig, el lloc de les dones de Castelldefels, on poden trobar l’ajut que necessiten en diverses situacions vitals complexes per a nosaltres. Una d’elles, la més flagrant, és la violència masclista, una assignatura pendent del món on vivim i de les societats que se suposa que volem construir.

Al llarg de la història, les dones hem estat motor de transformació. És important que no oblidem les dones del món que viuen sota una opressió masclista més dura que la que patim les dones d’aquí. Encara som víctimes de lapidacions, de mutilacions i de matrimonis forçosos. Les nostres àvies, les nostres mares, fins i tot les nostres germanes grans, van obrir un camí que nosaltres hem de continuar caminant i no abandonar-lo en cap cas perquè, sense nosaltres, no hi ha futur. Som les que van ser. Som les que som. Som les que seran.

Quin és el full de ruta per a l’Olla del Rei?

Per si encara queda algú que no ho sàpiga, l’Olla del Rei és la zona humida més important que tenim a Castelldefels. Una petita joia ambiental situada a l’entorn de la universitat formada per estancs, boscs de ribera, hàbitats de reraduna i una important ornitofauna. Un tresor natural que vam començar a valorar quan la ciutadania, a través de la Plataforma Salvem l’Olla del Rei, va organitzar-se per protegir-la de futures edificacions. Tot i que es va aconseguir aturar la construcció, l’Olla del Rei encara té molts reptes pendents. El diumenge 2 de febrer vam parlar del full de ruta que estem treballant per protegir i potenciar els valors de l’Olla del Rei, un full de ruta complexe per les nombroses institucions implicades però amb bona predisposició per part de tothom. Ho vam fer en una passejada que vam organitzar conjuntament la Plataforma, l’Ajuntament i la UPC i m’agradaria deixar-les aquí escrites per als que no vau poder assistir.

En primer lloc, és urgent garantir que als espais de gran valor ambiental de l’Olla del Rei no s’hi pugui edificar. Ara mateix, hi ha una moratòria que prohibeix fer-ho, i ara estem treballant en una revisió del planejament a llarg termini. Es tracta de protegir els espais naturals de més valor i a la vegada traslladar l’edificabilitat de la universitat a altres zones per permetre que es puguin construir edificis de recerca científica, que crec que tots volem per a la nostra ciutat.

Després, hem d’aconseguir millorar l’estat de l’aigua, que ara mateix és deplorable. En aquest sentit, toca seguir pressionant a l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat perquè es comprometi a construir una bomba d’evacuació d’aigües. Una inversió considerable però que no pot esperar gaire més temps. Aquesta bomba permetrà evacuar les aigües quan la corredera estigui plena evitant més desbordamnets a l’Olla. Crec, per sort, que jornades com la de diumenge ajuden a posar l’Olla del Rei al mapa i a fer més evident la necessitat d’aquesta inversió.

D’aquesta manera, també aturarem els abocaments del que la Plataforma anomena el ‘tub de la vergonya’. Però per aconseguir això, també necesitem fer efectiu el compromís de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha aprovat una partida de 2,8 milions d’euros per al col·lector de l’estació de bombeig de residuals cap a l’estació depuradora, que també requereix d’una reparació després de les inundacions del Gloria. Esperem que un cop s’executi no tornem a veure episodis com el del trencament de canonades que hem viscut aquest estiu i que a més embrutaven les nostres platges.

Aquests dies hem vist molts peixos morts a l’Olla. El motiu, com ja sabem, és l’eutrofització i el mal estat de l’aigua. L’Ajuntament està retirant-los per tal que no empitjorin més les aigües. I per sort hem pogut salvar un conjunt d’anguiles, que van arribar a l’Olla i que ara les hem pogut retornar al seu habitat natural.

També cal dignificar tot l’espai de l’Olla del Rei. Això passa, com hem vist aquests dies, per retirar els residus que hi havia. I és que al final una part de l’Olla s’havia convertit en un abocador on hi havia travesses i runa. Després de molta feina, i amb un diàleg amb l’Ajuntament, la UPC ha aconseguit que la Generalitat iniciï la retirada d’aquests residus, i ara caldrà recuperar aquest espai, que haurà quedat força devastat.

Un altre tema vital és la coordinació entre adminsitracions. Crec que la majoria de gent no sap a qui pertany els terrenys de l’Olla del Rei i és normal, perquè és un entremat complex. Els terenys són de l’Incasol (Generalitat), però estan cedits al Departament d’Universitat i és la UPC qui els gestiona, a través del PMT. Creiem que cal superar aquest embolic de propietaris i que hi hagi una única veu que lideri la lluita per l’Olla del Rei. Ara el que estem treballant amb la UPC és un conveni per veure què pot fer cadascú, però hauríem d’anar un pas més enllà i crear un ens gestor on tots aportem recursos, experiència i eines perquè al final hi hagi un sol lideratge i una sola veu que estigui autoritzada a prendre decisions. Perquè si no semblarà que ens continuem passant la pilota d’uns a uns altres, i això només genera impotència (també als polítics, us ho asseguro).

A banda de protegir l’Olla del Rei, garantir el bon estat de l’aigua i aconseguir fomentar-ne la biodiversitat, encara queda una gran tasca pendent, potser la més il·lusionant. Ens toca donar a conèixer l’Olla del Rei entre la ciutadania, dinamitzar-la i aprofitar-la al màxim. Una feina que hem de fer de la mà de les escoles de Castelldefels, que són totes escoles verdes, i dels ciutadans i ciutadanes conscienciats que esteu llegint aquestes línies.

Les dones de Vista Alegre

Envoltat per Agustina d’Aragó i Ramon y Cajal, recorrent per les seves artèries la Mesquita de Còrdova, la Giralda o la increïble Alhambra, a ritme de Manuel de Falla i amb versos de Cervantes, està clar que som a la nostra petita Andalusia, tal com indiquen els seus propis carrers. És el barri de Vista Alegre.

En aquest barri han germinat moltes històries, d’aquelles que ajuden a definir l’ADN de la nostra ciutat i dels seus barris. Històries que protagonitzen dones valentes com les d’aquest llibre. Històries que ens parlen de la ciutat d’acollida que som i que sempre hem estat, una ciutat que alberga amb orgull més de 111 nacionalitats, infinitat d’idiomes i encara més accents, que encara se senten pels nostres carrers. I a través d’aquests sons hem pogut escoltar, i ara vosaltres podeu llegir, com hem avançat cap a la ciutat que avui som.

Els avanços i la transformació que ha viscut el barri no ens han de fer oblidar els orígens de Vista Alegre, que tan bé ens narren en aquestes pàgines Dolores, Matilde, Josefina, Rosalía, Matilde i María. Elles van aprendre a estimar el seu barri i a lluitar per ell, moltes vegades des de la dificultat que implica migrar des de ciutats i pobles tan allunyats. I, no ho oblidem, des de la dificultat afegida de ser dones inquietes i implicades, en un moment en el qual aquest ímpetu no sempre estava ben vist. Parlem de dones que van tirar endavant les seves cases, que treballaven –fora o a la llar–, que cuidaven dels seus familiars i així i tot buscaven temps per lluitar pel seu barri i defensar els seus drets.

Elles també han sigut protagonistes de les lluites veïnals que avui ens deixen unes festes referents a la ciutat, un barri urbanitzat, amb carrers renovats, més accessibles, més amables, més verds i amb equipaments que donen vida al barri. En definitiva, conquestes en les quals elles també han sigut protagonistes com veureu en les línies d’aquestes memòries.

La memòria històrica, i especialment l’explicada pels seus protagonistes, ens ajuda a conèixer la història dels barris que habitem i a redescobrir els nostres orígens, una cosa imprescindible per encaminar el futur. Un futur en el qual les noves generacions tenim l’obligació de protegir el llegat d’aquestes lluitadores incansables, que ho continuen sent avui dia. Aquest llibre és, d’alguna manera, el nostre petit homenatge per agrair la seva enorme contribució al desenvolupament dels nostres barris i de la seva gent. Gràcies!

Ara, nova dècada

El 2019 serà recordat com l’any en què vam tancar una etapa convulsa, marcada pel bloqueig i la paràlisi institucional, i saludàvem una nova dècada. Una nova etapa marcada per la necessitat d’arribar a acords per posar les institucions al servei de la ciutadania, garantir la justícia social i donar resposta a l’emergència climàtica. Perquè només així, amb polítiques valentes i solidàries, posarem fre a l’extrema dreta.

A la primavera, el municipalisme transformador tornava a deixar petjada als municipis del Baix Llobregat. Una nova oportunitat per fer dels nostres barris espais per viure i conviure, cuidant el nostre territori i treballant des de la proximitat, amb la ciutadania com a protagonista i la lluita contra les discriminacions com a bandera.

Amb la premissa que les idees no viuen sense organització, vam consolidar el projecte polític de Catalunya En Comú, amb ‘comuns’ implantats per tot el territori i un projecte madur, encapçalat per l’Ada Colau, la Jéssica Albiach i per mi mateixa. Un projecte que continua fent camí, i que cada cop compta amb més institucions aliades.

La repetició electoral a Espanya ha fet possible el que repetíem des de fa temps: que un govern de coalició d’esquerres era possible. El govern del PSOE i Unidas Podemos s’ha estrenat amb un programa progressista ambiciós i donant les primeres passes per a la recuperació de drets, com la pujada del salari mínim a 950€, la revalorització de les pensions o una bateria de mesures valentes per fer front a l’emergència climàtica.

Des dels comuns ens reafirmem en què ha arribat el temps de les solucions i ara, també a Catalunya. Ara toca fer un pas endavant amb l’aprovació d’uns pressupostos catalans més socials que posen punt i final a una dècada de retallades, i una reforma fiscal que farà pagar més a qui més te i a qui més contamina.

Hem demostrat que som útils als municipis, a Catalunya i a l’Estat. Ara que sabem que el 2020 se celebraran eleccions catalanes, tenim l’oportunitat de convertir-nos en una força clau per superar la paràlisi i que aquests aires de canvi arribin també a la Generalitat. Ara, nova dècada. Ara, Catalunya!

Del bloqueig a l’esperança

No cada dia tens la sort de viure en primera persona un dia històric. El passat 8 de gener vaig ser testimoni directe de com el Congrés donava llum verda al primer govern de coalició de la història recent d’Espanya. Per fi posàvem punt final a mesos i mesos de bloqueig polític i vèiem que era possible el que feia temps que repetíem: que existeix una majoria favorable a un govern progressista que treballi al servei de la gent comuna.

Encara que no ho sembli, ara comença la feina més difícil. Ara toca treballar cada dia des del govern per demostrar que es poden posar al centre de la política les necessitats reals de la gent. Farà falta escoltar les propostes i crítiques del carrer, negociar, cedir i tirar endavant projectes que beneficiïn a la majoria. I és que cada mes governant serà un mes guanyat a la intolerància i al retrocés.

Mentre arreu del món creix el totalitarisme i els discursos de la por, a casa nostra la ciutadania ens ha donat l’oportunitat de fer front als reptes econòmics i socials de la globalització des d’una perspectiva solidària, feminista i justa amb els més vulnerables. No la desaprofitem. Perquè la millor manera de frenar les consignes racistes és reforçant el nostre estat de benestar i el millor mecanisme per combatre els negacionistes del canvi climàtic i la violència masclista és fent polítiques valentes i amb resultats quantificables.

A Castelldefels estem d’enhorabona. Els governs de coalició i els aires de canvi que van arribar al nostre ajuntament fa més de quatre anys s’estenen arreu. Finalment tenim uns interlocutors a l’Estat que es prenen seriosament el municipalisme i els problemes que arrosseguem les ciutats. Aquest govern de coalició serà clau per desencallar qüestions que afecten i molt els nostres veïns i veïnes. Parlo de temes com la regulació dels lloguers, la millora de les nostres estacions ferroviàries, la lluita contra la ludopatia –sobretot entre els més joves–, el paper de la universitat al nostre territori o la inclusió del dentista a la sanitat pública. Ja hem recuperat la il·lusió i l’esperança, ara toca començar a recuperar els nostres drets.

Per fi, govern de coalició progressista!

El 2020 ha començat amb una notícia esperançadora: per fi tenim govern a l’Estat. Deixem de ser l’excepció d’Europa i passem a tenir el primer govern de coalició des de la recuperació de la democràcia. Podem dir amb orgull que ajuntaments com el de Castelldefels porten anys marcant el camí, apostant per la cultura del pacte i per l’entesa de les esquerres. Ja era hora que aquests aires de canvi arribessin també a l’Estat.

Sortim d’una etapa de bloqueig i ara toca fer política, posant les institucions al servei de la gent. Per als veïns de Castelldefels és una bona notícia que hi hagi per fi un govern que pugui donar resposta a temes vitals com l’emergència climàtica, el diàleg a Catalunya o la pujada del salari mínim i les pensions.

Ja tenim un interlocutor a Madrid amb qui tractar les qüestions que més ens preocupen, com són les pujades incontrolades del lloguer, que expulsen a les famílies de la nostra ciutat i amenacen la ciutat per a tothom que defensem. Castelldefels és la setena ciutat més cara d’Espanya i la tercera de Catalunya. L’Ajuntament farà en aquest mandat una important aposta per l’habitatge social, però serà del tot insuficient si no es posa en marxa la regulació dels lloguers que portem anys reclamant. Hem de seguir les passes de ciutats com Berlín, París i Nova York o viure a Castelldefels acabarà sent un luxe a l’abast d’uns pocs.

El camí que el PSOE i Unides Podem emprenen ara no serà fàcil ni serà perfecte, però estic ben segura que valdrà la pena. Aquest govern progressista neix amb enemics molt poderosos que l’intentaran fer trontollar. És per això que la gent comuna haurem de defensar-lo amb tota la valentia. Celebrem que hem recuperat l’esperança i desitgem-li a aquest nou executiu encerts, que seran els èxits de tots nosaltres.